S'entén per biodiversitat o diversitat biològica al conjunt d'espècies que habiten dins d'un espai, sigui terrestre sigui marí, com una regió, un ecosistema o, simplement, un parc a la ciutat. No només inclou plantes i animals, també té els fongs i els  microorganismes. Per tant, en un d'aquests espais on hi ha biodiversitat, tenen lloc un conjunt de processos ecològics i evolutius que es donen tant a escala de gens (variabilitat entre individus d'una mateixa espècie) com d'espècies i ecosistemes.

Aquest concepte de "biodiversitat" va ser encunyat al Fòrum Nacional sobre Diversitat Biològica d'Estats Units per Edward Osborne Wilson (1929 – 2021) l'any 1985. Aquest biòleg, especialitzat en entomologia, és a dir, l'estudi dels insectes, va ser professor a la Universitat de Harvard. A més a més, va escriure i publicar diversos llibres relacionats amb la biodiversitat i les formigues, la seva gran especialització.

Des de l'any 2000 es commemora el 22 de maig com el Dia Internacional de la Biodiversitat. Es va decidir que fos aquest dia perquè el 22 de maig de 1992 es va celebrar la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro.

Assenyalar un dia al calendari per celebrar aquest Dia Internacional de la Biodiversitat Biològica és rellevant per donar a conèixer a la població mundial quina importància té protegir els recursos biològics que conformen el planeta.

Segons l’ONU, “l'activitat humana ha alterat el medi ambient terrestre en un 75% i el marí en un 66%”.

Cal destacar que els recursos procedents de fonts biològiques són una mena de pilars que mantenen la vida humana. Els humans no són una espècie separada de la resta, estan immersos en l’immens teixit de la biosfera com totes les altres espècies, un teixit que està interrelacionat per complexes i intenses xarxes de circularitats i codependències.

En primer lloc, s'ha de tenir en compte que l'espècie humana obté gran part de les seves proteïnes de procedència animal dels recursos marins i la ramaderia. D'altra banda, els vegetals suposen un percentatge elevat de la dieta humana, al voltant del 80%. I no oblidem que recentment s'estan incloent diferents insectes als supermercats, ja que sembla que és l'alimentació del futur.

La salut humana també depèn de la salut planetària i ecosistèmica. Atès que s'estan alterant diversos ecosistemes per cobrir les necessitats humanes, de manera secundària s'està variant la manera en què es transmeten algunes malalties entre els animals i l'espècie humana. I, això com s’esdevé? Doncs, a mesura que anem alterant i deteriorant els ecosistemes, aquests es tornen cada cop més simples i fràgils. Això suposa que cada cop els humans es troben més a prop de la fauna silvestre que sobreviu   i, això propicia, alhora, que els patògens adaptats a la vida silvestre cada vegada estiguin més estesos al bestiar i, per tant, als humans per contacte o per l'alimentació.

A banda de la influència directa i evident que la biodiversitat té sobre l’alimentació i la salut humana, també és necessari tenir cura de la biodiversitat per gaudir d’aigua neta, una atmosfera respirable, paisatges harmònics o recursos naturals biològics. 

Ara per ara el repte 5 aspira a quantificar quina és la freqüentació humana que reben dos parcs naturals terrestres (Delta de l'Ebre i Aiguamolls de l'Empordà) i un de marí (Cap de Creus) per fer un estudi de l'impacte que hi genera. Es pretén relacionar aquest impacte derivat de l'activitat humana amb la pèrdua gradual de biodiversitat als parcs naturals esmentats anteriorment. Un cop es tingui tot aquest estudi, les administracions podran valorar com prendre mesures i polítiques públiques perquè tothom pugui gaudir d'aquests llocs d'una manera més acurada i profitosa tant per la biodiversitat com pels humans.