Entrevista amb Pere-Andreu Ubach, líder del repte 2
Pere-Andreu Ubach és investigador del CIMNE. Coordina projectes de recerca alhora que impulsa una línia de desenvolupament per la protecció de les platges i dona classe a l’Escola de Telecomunicacions de Castelldefels.
És el líder del repte 2 que tracta l’evolució de la línia de costa present i futura.
«M’agrada aquest repte perquè ens obliga a fer veure la tradició de l’enginyeria que és que amb poques eines, amb pocs recursos, ser capaços de trobar solucions i donar respostes.»
Què és el més rellevant del Projecte PIKSEL?
El projecte PIKSEL té moltes novetats i molts aspectes rellevants, tant pel que fa a la seva concepció com pel que fa a la seva implementació i als seus objectius.
Es tracta d’un projecte que sorgeix del diàleg entre la Direcció del centre del CIMNE i el Responsable de I+D del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori.
Es pretén desenvolupar una plataforma que habiliti la possibilitat de fer la simulació del territori orientada a les necessitats de l’Administració. Aleshores, es defineix el projecte conjuntament entre l’Administració i els centres de recerca i la comunitat investigadora. Això és quelcom que només havia vist a l’administració americana, amb la qual cosa és un aspecte molt rellevant del projecte.
En quin repte treballes, i com ho descriuries breument?
Treballo en el repte 2 el qual tracta l’evolució del litoral. El litoral català en particular, però en la conca mediterrània en general, té un problema d’evolució progressiva de les platges. Aquest problema està identificat, és conegut, se’n saben les causes però és molt difícil revertir-lo.
Combinant la reducció d’aportació de sediments, per part dels cursos fluvials cap a la costa, amb una intervenció agressiva envers del litoral, causada per la construcció d’espigons i ports, ens adonem de que hi ha una regressió generalitzada del litoral i acusada en alguns punts.
Com que aquesta la demanda d’ús del litoral necessita ser planificada per les administracions, se’ns demana que dissenyem una eina que predigui quina serà l’evolució d’aquest litoral.
Quins són els referents (centre, empresa…) per a l’equip del repte?
Al món hi ha molta feina feta, pel que fa a l’estudi de la dinàmica del litoral. Hi ha centres que són clarament de referència.
Aquí a Catalunya tenim elCentre de Recerca Costanera i el Laboratori d’Enginyeria Marítima, un grup de recerca de la UPC líder i reconegut mundialment com a experts en la temàtica.
A l’Estat espanyol el grup de recerca de l’Institut d’Hidràulica Ambiental de Cantabria, a Santander, també conta amb grans experts en la matèria i referents.
A nivell europeu o mundial, s’ha d’esmentar a laUniversitat Tecnològica de Delft. Ha desenvolupat alguns models que són referents a nivell mundial.
Quines novetats pot aportar el repte a l’escenari actual de predicció, a nivell nacional i internacional?
Tot. Ara mateix estem abordant sis grans reptes, que responen a deu problemàtiques. Les estem abordant de manera individual. Encara no les estem interrelacionant, però aspirem a interrelacionar-les. Llavors, en la mesura que siguem capaços de fer-ho, seria un punt d’inflexió molt important a nivell mundial.
«El projecte PIKSEL té un rerefons molt ambiciós però hem intentat començar petits per validar la idea i la metodologia.»
Quina ha estat la principal dificultat (tècnica, humana…) en el repte?
La principal dificultat, des del punt de vista del funcionament humà del repte, ha sigut que els recursos humans (centres d’investigació) ja estan compromesos amb altres tasques atès que no han pogut participar en la concepció del projecte.
A nivell tècnic la principal dificultat que s’ha presentat és fer-ho tot en un termini de temps tant curt (18 mesos).
Quin nivell d’interacció hi ha entre el teu repte i els altres?
Ara mateix no hi ha interacció, però sí hem identificat que podria haver una forta interacció amb el Repte 0.2 de risc d’inundacions. Aquest està basant la simulació dels cursos fluvials, per tant, es podria arribar a fer una simulació i una estimació de les aportacions de sediments d’aquests cursos fluvials. Seria molt interessant i molt indicat per fer l’estimació de l’evolució del litoral.
Com es formula una eventual continuació d’aquest repte?
Clarament, la interacció de l’aportació de sediments per part dels cursos fluvials, doncs és una evolució natural. Però, també plantejaríem ser més fins a l’hora de calibrar aquesta dinàmica litoral en funció de presència o absència de praderies de fanerògames marines. Sabem que la seva presència o absència condiciona les taxes de transport potencial de sediments.
«Les praderies de fanerògames suposarien un argument molt potent a l’hora dissenyar altres polítiques en gestió costanera per la seva replantació doncs fixa la sorra marina. Pot ser, milloraria la dinàmica costanera i l’evolució del litoral reduint la variabilitat de les costes, enfront d’iniciatives de recàrrega de sorra.»
I què passaria si els recursos (temps, diners, col·laboracions…) fossin il·limitats?
Sense les dades de batimetria de detall seria impossible fer els anàlisis i les simulacions.
La batimetria de la franja costanera més somera és molt difícil. Normalment, s’obtenen a partir de sonar embarcat. Però, aquestes embarcacions no poden acostar-se a una profunditat inferior als 10 m, on l’onada comença a trencar i altera les mesures. Per tant, la franja que va des del 0 fins als 10-15 m té molt poca cobertura de cartografia o batimetria. Tanmateix, és la franja més important als efectes d’analitzar la dinàmica litoral.
L’ICGG (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) té un projecte molt ambiciós. Pretén elaborar una batimetria continua, de detall, de tota la costa catalana amb un LiDAR aerotransportat, que podria facilitar una topo-batimetria continua de tota la franja litoral.
Això fa uns anys era impensable. Aleshores, a nivell tècnic què és el que hem plantejo, que això tiri endavant i sigui un èxit perquè sense això no podem continuar.
A nivell social, a mi el que m’agradaria és que es desenvolupi, en la societat, un coneixement en dinàmica litoral del que ara mateix no disposa. Perquè és una realitat que observa i n’extreu conclusions que en molts casos són errades.
Quines utilitats de PIKSEL et semblen més innovadores o interessants?
Crec que la idea del marketplace és trencadora. De fet va sorgir durant el desenvolupament del projecte com a reconeixement de la impossibilitat d’abordar tota l’ambició que té el plantejament del projecte per un sol agent.
El marketplace és molt interessant atès que donem la possibilitat de que qui tingui dades i/o models els aporti i, alhora, tinguin un retorn per fer-ho. Encara hem de definir quines són les regles i els requeriments, però l’objectiu és que sigui el més senzill i universal possible.
Amb les polítiques actuals, quin és l’escenari més previsible en deu o quinze anys?
La competència en gestió costanera és de l’Estat Espanyol, llavors, ens hem de fixar en quines són les polítiques emprades en aquesta qüestió.
A hores d’ara, l’Estat Espanyol obvia les causes subjacents del problema de l’evolució, gradual i progressiu, de la costa. Atribueix que el principal problema de futur de la costa és l’increment del nivell del mar i el canvi climàtic. Amb aquestes premisses només queda el canvi d’ús dels espais de la costa que estiguin més amenaçats, per la posterior retirada cedint l’espai al mar.
Aleshores, si em preguntes quina és l’evolució previsible de la situació donades les polítiques actuals, et diria que el canvi d’usos dels espais més amenaçats, sense intervencions, sense donar opció a l’enginyeria a intervenir. Sense pal·liatius, és a dir, sense límit.
I com es pot millorar aquest escenari futur amb l’eina del repte?
Això em convida a una reflexió filosòfica. Aquest repte, i en general el projecte PIKSEL, convida a prendre decisions basades en el coneixement. Per tant, el cost de no tenir aquest projecte o aquest repte és el cost de prendre decisions sense coneixement. Per tant, seria el cost del desconeixement, el cost de no progressar.
