Entrevista amb Pedro Arnau, líder del repte 5
Pedro Arnau és investigador i coordinador en diversos projectes de recerca, a nivell nacional i europeu, del CIMNE.
Les seves línies de recerca principals són la dessalinització mitjançant el sistema de buit, l’estudi de la pèrdua de la biodiversitat en els ecosistemes (marins i terrestres) i l’estudi de la circulació marina de mesoescala en el mar català.
«A més, participo en projectes sobre la protecció dels serveis ecosistèmics, el control de les emissions de gasos a la mar Mediterrània o la integració d’eines TIC al medi ambient.»
Què és el més rellevant del Projecte PIKSEL?
El nostre objectiu principal, dins del Projecte PIKSEL, és evitar la pèrdua de biodiversitat dels ecosistemes del nostre territori.
En particular, el repte 5 se centra en l’estudi de la freqüentació humana per millorar la gestió dels espais naturals i evitar la possible pèrdua de biodiversitat associada a aquest factor de canvi per incrementar la resiliència del territori.
En quin repte treballes, i com ho descriuries breument?
Jo estic dins del repte 5, sobre pèrdua de biodiversitat. Aquest repte tracta d’entendre la interrelació entre els processos físics costaners i les seves variacions a causa del canvi climàtic, i l’efecte de l’impacte antròpic en la pèrdua de serveis dels ecosistemes i la biodiversitat.
Quins són els referents (centre, empresa…) per a l’equip del repte?
Hi ha moltes organitzacions i empreses que treballen per evitar la pèrdua de biodiversitat. Un dels meus referents és la Unió Internacional de la Conservació de la Natura (UICN), que treballa des de 1964 en l’elaboració de la Llista vermella d’espècies amenaçades per donar a conèixer, focalitzant-lo, el problema de la pèrdua de biodiversitat. Actualment aquesta llista ha evolucionat fins a convertir-se en la font d’informació més completa del món sobre el risc d’extinció global d’espècies animals, vegetals i de fongs.
Quines novetats pot aportar el repte a l’escenari actual de predicció, a nivell nacional i internacional?
A hores d’ara, molts dels nostres ecosistemes han patit una degradació important, i això genera impactes negatius en la diversitat biològica i els mitjans de vida de les persones. Ara hi ha una consciència creixent que no podrem conservar la diversitat biològica només mitjançant la protecció de les àrees crítiques, sinó que cal canviar algunes estratègies que incideixen en el funcionament i en la salut dels ecosistemes.
Quina ha estat la principal dificultat (tècnica, humana…) en el repte?
Aquesta és una gran pregunta.
A nivell tècnic, la principal dificultat ha estat obtenir la informació precisa sobre la freqüentació humana. En aquest repte es requereix incorporar noves tecnologies no invasives de comptatge de persones, sempre preservant la intimitat dels usuaris dels espais naturals. Per això, mitjançant edge computing, intel·ligència artificial i tècniques de visió per ordinador, fem l’anàlisi de dades de freqüentació recopilades i les comparem amb d’altres com ara les obtingudes d’aplicacions de posicionament de telèfons mòbils. L’edge computing és un paradigma de computació distribuïda que apropa la computació de dades a les fonts de dades, per preservar la identitat de les persones i evitar l’enviament d’informació innecessària per xarxa en llocs on les capacitats de comunicació son reduïdes.
Afrontar aquest repte ha estat possible gràcies a l’equip humà implicat i al coneixement enriquidor dels seus membres. L’objectiu és millorar l’anàlisi de la freqüentació que es dona als diferents parcs naturals catalans i els usos més habituals que se’n fa. És necessari obtenir dades de com aquesta freqüentació fluctua entre els dies de la setmana, les estacions o l’època de l’any.
Quin nivell d’interacció hi ha entre el teu repte i els altres?
La interrelació amb els altres reptes hauria de ser alta, encara que a hores d’ara no s’interrelacionen adequadament.
M’explico: comprendre els patrons d’ocupació i desenvolupament del territori (repte 1) permet avançar sobre els impactes antròpics en el medi natural. L’estudi de la simulació de les inundacions permet identificar zones inundables i reduir possibles focus contaminants durant les inundacions que poden afectar negativament el medi natural. Davant d’esdeveniments naturals com les inundacions (repte 0.2) provocades per ciclons com el Glòria, la gestió correcta del litoral permet la protecció d’àrees costaneres (repte 2) i la biodiversitat associada.
«Molts dels serveis climàtics i ecosistèmics de què gaudim estan relacionats amb el cicle de l’aigua. Comprendre com hi incidim amb les nostres activitats és primordial per incrementar la nostra resiliència davant el canvi climàtic. L’anàlisi conjunta dels reptes ens permetrà avançar en aquest objectiu.»
Com es formula una eventual continuació d’aquest repte?
De cara al futur caldria fer una anàlisi integral de la freqüentació humana escalant les solucions proposades a altres parcs naturals d’arreu del territori.
I què passaria si els recursos (temps, diners, col·laboracions…) fossin il·limitats?
Aquesta anàlisi integral requereix desenvolupar una infraestructura de validació en llocs concrets. La solució aportada és de baix cost, adaptable a altres casos d’ús i adaptada a les necessitats del problema.
La principal dificultat per assolir aquest repte és vèncer la conjuntura actual de subministrament global de dispositius electrònics apostant per solucions innovadores com la que ara estem proposant.
Quines utilitats de PIKSEL et semblen més innovadores o interessants?
Treballar en el desenvolupament d’una infraestructura per potenciar la resiliència d’un territori és una aposta potent per reduir la incertesa del futur davant de canvis tan importants com els climàtics o els demogràfics.
Amb les polítiques actuals, quin és l’escenari més previsible en deu o quinze anys?
La millor política actual és aquella que aposta de manera decidida per potenciar aquest tipus de col·laboracions multidisciplinars per a la protecció ambiental, dirigint l’impuls des de les entitats gestores del territori. És essencial el treball conjunt d’especialistes de tots els àmbits per evitar la pèrdua de biodiversitat del territori en els propers deu o quinze anys.
Amb això vull dir que, si seguim amb les polítiques actuals, d’aquí deu o quinze anys la biodiversitat es veuria greument afectada.
I com es pot millorar aquest escenari futur amb l’eina del repte?
L’Informe de Riscos Globals 2022 (The Global Risks Report 2022) analitza els principals riscos a nivell internacional amb caràcter anual i els classifica en funció del nivell d’impacte i el grau d’incertesa que tenen.
Aquest document -elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial– presenta cada any una enquesta realitzada als experts que classifica i prioritza, segons el seu grau de severitat, els riscos globals a què ens enfrontem.
És destacable que cinc d’aquests riscos són de naturalesa ambiental, i que la pèrdua de biodiversitat n’és un. És necessari evitar aquest risc, i les eines desenvolupades i el treball i coneixement conjunt desenvolupat pel nostre equip multidisciplinar permetran avançar a trobar les solucions més adients per incrementar la resiliència del territori i evitar així la pèrdua de biodiversitat.
