La degradació dels ecosistemes és cada cop més evident per a tothom. Hem d'entendre el paper que tenen les variacions climàtiques en la composició i l'estructura de les espècies.

Les activitats antròpiques han canviat dràsticament els biòtops i han modificat els serveis climàtics. Aquesta modificació progressiva dels serveis climàtics s'ha accelerat en els darrers vint anys, posant de manifest un important risc de l'ecosistema.

Segons l’ONU els serveis climàtics es podrien definir de la següent manera:

Procés que proporciona informació i productes sobre el clima alhora que comporta prediccions d'evolució probable estacional de pluja o sequera (informació), efectuades per la seva organització meteorològica i hidrològica nacional (proveïdor).

La preservació dels serveis dels ecosistemes requereix el compromís de les societats per promoure la seva protecció. Aquest compromís requereix una visió global del problema climàtic i un lideratge fort per tal d’abordar decisions ambientals complicades.

El resultat òptim del propi funcionament dels ecosistemes proporciona beneficis a la societat aportant millores en l'economia, la salut i la qualitat de vida de les persones, de manera que s’augmenta així la nostra resiliència al canvi climàtic.

Un exemple on aquesta visió és necessària és la gestió de l'aigua dolça. Actualment, l'ús excessiu de les fonts d'aigua dolça i la modificació de les seves propietats és una de les causes de la pèrdua de serveis climàtics.

És ben cert que l'aportació d'aigua dolça dels rius és fonamental per a l'establiment de corrents litorals. Quan aquests corrents són freds, impedeixen l'escalfament progressiu de la superfície del mar, augmentant l'absorció dels gasos atmosfèrics al mar (l’aigua freda és més soluble que l’aigua calenta atès que és més densa. Això permet que les partícules solubles queden més empaquetades). Per tant, la pèrdua del servei climàtic d'absorció de gasos implica una retroalimentació climàtica: l'escalfament de la superfície de la Terra per l'efecte hivernacle.

La salinització costanera també modifica els serveis dels ecosistemes. Entre d’altres coses, la fanerògama marina Posidonia oceanica protegeix la costa evitant l'erosió quan hi ha tempestes ja que les seves arrels subjecten la sorra del llit marí.

Per altra banda, l'augment de la salinitat ha provocat la pèrdua de praderies marines i canvis dràstics en la composició de les espècies i l'estructura dels ecosistemes costaners associats a aquestes praderies. Aquest augment de la salinitat es produeix perquè la superfície del mar s’escalfa, amb la qual cosa hi ha un increment de la seva evaporació. Aquest increment de vapor amb condicions atmosfèriques adequades, alhora, pot derivar i augmentar la freqüència de les inundacions. Les inundacions, a més a més, acceleren la pèrdua de sòl, augmentant l’aportament de matèria orgànica i contaminants a les aigües litorals, produint un augment de la terbolesa.

Aquests canvis de paràmetres en les aigües marines, en conseqüència, impacta negativament al desenvolupament de les praderies marines.Així mateix, activitats humanes com els canvis d'ús del sòl per a l'agricultura o l'ús excessiu dels recursos forestals afavoreixen i incrementen aquesta situació.

Tot i que, la Posidonia oceanica pot adaptar el seu cicle de vida a l'escalfament del mar, incrementant la seva floració i producció de llavors, l'augment d’aportaments d'aigua dolça a les comunitats costaneres provoca inundacions, activant el corrent marí superficial, el qual afavoreix l'expansió territorial de les espècies gràcies a l'adaptació de la flotació de les llavors. Tanmateix, un escalfament excessiu de les aigües també pot ser perjudicial per a l'espècie.