Si es tinguessin dades suficients, ¿es podria edificar de tal manera que quan succeís un terratrèmol no quedés destruït tot un poble?
Els terratrèmols a Catalunya no són freqüents, però com se sol dir, mai no passa res, fins que sí que passa. Per exemple, mai no havia passat res, i de sobte Llorca , a Múrcia, va ser destruïda per un terratrèmol. Naturalment, va ser un drama.
No estar acostumat que succeeixin aquest tipus d’esdeveniments fa que quan finalment passen s’improvisi.
Els estudis de riscos, a curt termini, poden ajudar a algunes coses. És clar que no enderrocarem tota una ciutat per posar-hi sistemes que suportin terratrèmols, i menys en centres històrics tan importants i amb edificis singulars. No renovarem tot el parc d’edificis d’enlloc. Però el que sí que es pot fer és millorar les normatives, amb requisits per al disseny sismoresistent d’edificis. També es poden dissenyar plans d’emergència perquè quan s’esdevingui un d’aquests episodis hi hagi plans per a l’avaluació de danys en els edificis que puguin veure-se’n afectats, per exemple.
En aquests temes, com més coneixement hi hagi, sempre millor. Això pot ajudar a estar una mica més ben preparat quan ocorri un esdeveniment d’aquesta naturalesa. Per exemple, tenint plans d'emergència basats en escenaris de danys probables, o habilitant els professionals en tasques addicionals d’avaluació de danys per terratrèmols, de manera que no calgui avaluar els danys de tot Llorca, posem per cas, amb voluntaris.
Es pot construir perquè els edificis tinguin un millor comportament quan es dona un sisme. Aquest és l'objectiu de tenir i aplicar, amb obligatorietat, normes de disseny sismoresistent. Aquestes normes busquen millorar el comportament de les estructures per protegir la vida dels seus ocupants.
Les normes s'apliquen, generalment, a edificis de nova construcció, però evidentment tenim edificis anteriors (o inclús antics que pertanyen al patrimoni històric) que no compleixen aquestes normes. Per aquest motiu, en alguns països s’estan fent reforços, sobretot en edificis essencials com hospitals, escoles, etc.
Cal tenir una base de coneixement d’estructures per a poder-ho fer. Almenys, si es produeix un d’aquests esdeveniments, que en quedin destruïdes les edificacions més antigues, però que les noves infraestructures a futur estiguin protegides: amb els coneixements, les edificacions més noves estaran més ben. També és cert que fins i tot en les estructures més antigues s’hi podrien aplicar reforços, o mirar de trobar la manera de millorar-les, a fi que no pateixin tant en cas d’esdeveniment sísmic.
A més, es podrien estudiar més a fons edificis essencials, com ara hospitals, escoles, universitats... per tal que, per raó de la quantitat de persones que s’hi poden concentrar i per llur especial rellevància, es trobin entre els que presenten un millor comportament en cas de sisme.
Totes aquestes decisions es basen en estudis de risc que es poden fer detectant, en un estudi ampli per exemple, quines són les tipologies que poden sofrir danys més grans. Seria com posar la lupa sobre aquesta mena d’edificis, veure com es poden millorar o què s’hi pot fer. És a dir, com una cadena de millores.