Entrevista amb Ernest Bladé, líder del repte 0.2

Ernest Bladé, investigador a CIMNE i líder del repte 0.2 de risc d'inundació

Ernest Bladé és professor a l’Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A més, està adscrit parcialment al Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE), com a investigador. La recerca la fa dintre de l’Institut Flumen, un institut mixt de recerca participat per la UPC i pel CIMNE.

Alhora coordina l’equip del repte 0.2 que tracta el risc d’inunció.

PIKSEL pot ajudar molt a prendre decisions i a veure on s’han de prendre. Tota aquesta informació sobre mapes de risc d’inundació hauria d’ajudar a obrir els ulls.

Què és el més rellevant del Projecte PIKSEL?

L’oportunitat que brinda de fer coses que no s’han fet abans. Tot i que a simple vista es pot pensar que és només un entorn GIS (sistema d’informació geogràfica) per anar-hi bolcant informació, tant des dels departaments de la Generalitat com des del CIMNE s’ha vist com un repte per fer una cosa diferent on és possible, en certa manera, abordar els diferents temes amb una visió una mica deslligada del que normalment es fa per complir amb l’expedient (pensant en el tema d’inundacions). Aquí es pot anar més enllà, ja que tenim tots bastant llibertat per proposar el que volem fer, i per poder-ho fer.

L’oportunitat que brinda de fer coses que no s’han fet abans.

En quin repte treballes, i com ho descriuries breument?

Treballo en el repte 0.2, en el tema de risc d’inundació

Es tracta d’utilitzar la plataforma PIKSEL per bolcar tota la informació respecte a l’avaluació i la gestió del risc d’inundació, perquè després pugui ajudar la gent que hagi de prendre decisions a fer-ho de manera més fonamentada.

Quins són els referents (centre, empresa…) per a l’equip del repte?

Nosaltres, tant l’equip de l’Institut Flumen com la UPC com CIMNE, ja fa molts anys que estem treballant amb riscos d’inundació. 

El primer projecte important en el qual vaig participar va ser el projecte RAMFLOOD (Risk Assessment and Management of Flood), un projecte europeu liderat pel CIMNE, que treballava per a l’avaluació del risc i la gestió de les inundacions. El projecte va anar del 2003 al 2004. És a dir que des de llavors treballem en aquets temes. Amb RAMFLOOD es van posar a punt eines per avaluar el risc d’inundació i després gestionar-lo. I a partir d’aleshores hem anat seguint amb aquestes qüestions.

En tot aquest temps hi ha hagut molts canvis importants. L’any 2007 es va publicar una Directiva europea d’inundacions, que posa les bases de com els diferents Estats membres de la Unió Europea han d’abordar aquest risc. La Directiva va esdevenir una referència comuna i va obligar tots els països a coordinar-se. Tot i que el text dona molta llibertat, cada país ha d’establir unes bases mínimes comunes. Després el Ministeri va publicar el Real Decreto 903/2010, de 9 de julio, de evaluación y gestión de riesgos de inundación, amb les successives modificacions, per donar sortida a aquesta directiva europea. Per tant, el marc legal de referència és sòlid i complet.

Així, tornant als nostres referents, hi ha dues vessants: una part de recerca (en la qual hem seguit treballant) i una altra consistent a complir la normativa vigent.

També aprofundim en els tasques d’investigació amb el màster, Master EuroAquae on High Informatics‘, en el qual participa el CIMNE en cooperació amb universitats europees, amb tots els implicats treballant en el risc d’inundació.

Per tant, ¿hi ha un únic referent en el qual ens hàgim basat per fer totes aquestes coses? No, n’hi ha de diversos, i la trajectòria que portem és llarga.

El Projecte RAMFLOOD era d’aquí, de Catalunya?

No, era internacional, europeu, finançat per la UE: a part del CIMNE hi havia socis grecs, alemanys i italians.

Cal apuntar que més o menys amb els mateixos socis vam treballar després en el Projecte RAMWASS, continuació de l’anterior.

Quines novetats pot aportar el repte a l’escenari actual de predicció, a nivell nacional i internacional?

En aquest moment, en relació amb el risc d’inundació, hi ha una metodologia bàsica bastant establerta, tant en àmbit nacional com internacional, sobre com elaborar, en primer lloc, els mapes de perillositat d’inundació i, després, els mapes de risc d’inundació. Aquesta metodologia consensuada s’acostuma a aplicar fent el mínim imprescindible, per complir l’expedient, d’allò que demanen les diferents legislacions nacionals perquè la Unió Europea ho imposa.

En el Projecte PIKSEL s’intenta anar una mica més enllà: ara estem explorant coses que són bastant incertes. Diguem que, degut al canvi climàtic i al canvi global, algunes de les bases sobre les quals reposen els estudis habituals fallen una mica, sobretot perquè la probabilitat de l’ocurrència o de la magnitud d’una inundació determinada es calcula sobre la base de sèries històriques que s’han mesurat. I si el canvi climàtic no es té en compte, o si aquestes sèries històriques són curtes, potser aquestes probabilitats calculades no són correctes del tot.

En aquest Projecte es treballa en com expressar el risc d’inundació de manera una mica més independent, no només considerant les mesures de variables hidrològiques dels últims anys, que és el que normalment es fa. Aquest Projecte pot aportar bastant, en aquest sentit.

Quina ha estat la principal dificultat (tècnica, humana…) en el repte?

Quant al risc d’inundació, hi ha dos tipus de models. Uns són els models de càlcul hidràulic hidrològic, que donen el resultat de la intensitat de la inundació. Després hi ha una altra aproximació, que és transformar aquesta perillositat en un risc. Per a això s’han de creuar uns resultats que s’han calculat en models complexos, fora de la plataforma, amb dades georeferenciades que estan escampades per diferents bases de dades en diferents servidors.

Aquesta ha estat, i és encara, la dificultat principal: creuar un resultat de calats i velocitats calculats fora de la plataforma, per després introduir-los-hi. La plataforma hauria de ser capaç de fer operacions amb aquests resultats, i amb altres dades com ara les de població repartida per edat (perquè, depenent de l’edat de la població, la vulnerabilitat és una o n’és una altra), usos del sòl o valors dels béns que poden ser afectats.

La pretensió que tenim, allò perquè treballem, és que tot això ho faci la plataforma de manera automàtica. És a dir, que un cop tothom li faci saber que per a determinat escenari la perillositat és la que és, l’avaluació del risc la dugui a terme la plataforma tota sola. Val a dir que un dels colls d’ampolla més importants que ens estem trobant està relacionat amb l’accés a aquestes dades.

Per què heu fet l’estudi precisament a Torroella de Montgrí?

El criteri del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori (DVPDT) va ser el de treballar en àrees d’estudi a la vora de la costa. Torroella de Montgrí és una d’aquestes àrees costaneres. També vàrem buscar una zona on nosaltres ja haguéssim i on tinguéssim escenaris estudiats. Per tant, vam posar sobre la taula diferents opcions, i Torroella de Montgrí tenia una mica de tot: zona rural, zona urbana i, a més, el riu Ter, un gran riu que provoca inundacions. Així, es va decidir que aquesta podia ser una bona zona pilot.

Quin nivell d’interacció hi ha entre el teu repte i els altres?

 

El nivell d’interacció és bastant baix: nosaltres ens hem assabentat del que fan en els altres reptes a les reunions que s’han celebrat al DVPDT. La veritat és que tots els equips estan treballant molt. Nosaltres inicialment vam començar a treballar molt d ela mà amb l’equip del repte 0.1, de risc sísmic, amb Liliana Carreño.

Val a dir que nosaltres ens vam incorporar al Projecte una mica més tard, perquè el repte 0 en conjunt, quan va arrencar el Projecte PIKSEL, encara no estava definit del tot. Després, primer s’hi incorporà el repte 0.1, de risc sísmic, i posteriorment el nostre, el 0.2, de risc d’inundació. Però la globalitat del Projecte, en aquell moment, ja havia estat bastida.

El primer que vam intentar nosaltres va ser d’adaptar els temes de risc d’inundació a allò que feia l’equip de Liliana Carreño, de risc sísmic. Però, per bé que hi ha coses que poden ser comunes als dos reptes, n’hi ha d’altres que són bastant diferents, i llavors va venir la decisió de dividir el repte 0 en 0.1 i 0.2. Millor així, segurament, perquè no convé gaire tractar el risc d’inundació amb el sísmic de la mateixa manera.

Amb Liliana Carreño sí que interactuem perquè, com que estem en un mateix repte, el 0, coincidim en totes les reunions importants i ens coordinem. La intensitat, però, no és alta.

La vinculació dels sismes amb les inundacions en un mateix repte 0, ¿no ve donada pel perill que quan s’esdevé un sisme pugui seguir-hi una inundació?

 

No, són dos fenòmens naturals que tenen molt poc a veure entre ells, tant per l’abast com per quan es produeixen. Per tant, no té massa sentit vincular-los com a fenòmens consecutius.

Ara bé, sí que hi ha raons per fer-ho respecte de les metodologies d’avaluació de danys i de danys anuals esperats, que són bastant semblants. Tots dos són riscos, i per tant hi ha mètodes que s’apliquen a sismes que també poden aplicar-se al perill d’inundacions, i viceversa. A més, en el Projecte, sismes i inundacions queden vinculats en tant que fenòmens naturals disruptius, puntuals i potents.

Però des del punt de vista físic, la seva relació es poca.

* El projecte els vincula perquè són fenòmens disruptius, que es donen de manera puntual i tenen una intensitat potent. A més, tots dos són riscos naturals.

Com es formula una eventual continuació d’aquest repte?

Una possibilitat seria anar estenent el que ja s’està fent o està fet per a Torroella de Montgrí, en altres zones. Simplement és anar alimentant de dades la plataforma, perquè al final puguem tenir tot Catalunya. A hores d’ara, a la plataforma hi ha moltes zones que són en blanc.

La creació de mapes de risc d’inundació tindria dues fases, la part de modelització numèrica hidràulica i hidrològica i la part d’avaluació del risc. Hi ha moltes zones de Catalunya estudiades amb models hidràulics i hidrològics per l’Administració, per empreses o pel nostre equip mateix. Seria molt interessant, i de fet ja l’estem preparant per a això, alimentar la plataforma amb tota aquesta gran base de dades d’estudis ja existents, i que es pugui consultar el risc d’inundació per a totes les simulacions que s’hagin fet en el passat.

Una altra opció, anat més enllà, seria convertir aquesta plataforma en un sistema d’alerta primerenca, o no tant primerenca. És a dir, alimentar el sistema amb dades de les prediccions meteorològiques, de les imatges de radar o de les observacions en temps real, per tal que determini quin és el risc d’inundació a curt o mitjà termini en una zona terminada. Aquest objectiu, ambiciós, en principi no era previst al Projecte, i tampoc és quelcom que es pugui fer en uns pocs mesos, però podria estar molt bé: si ja hi ha una plataforma que integra tota la qüestió de l’avaluació i la caracterització del risc d’inundació, podria ser desitjable que incorporés també una funció predictiva.

Podríem dedicar recursos importants a millorar la part de modelització hidrològica, en la qual treballem des de fa uns anys. El programa que tenim està preparat per a càlculs en targetes gràfiques d’ordinadors. Podríem modificar tot això perquè es poguessin fer càlculs en el núvol amb servidors, de pagament, per anar llençant càlculs automàticament que anessin alimentant la plataforma i permetessin fer molta simulació.

I què passaria si els recursos (temps, diners, col·laboracions…) fossin il·limitats?

Si hi hagués tota aquesta gran base de dades de simulacions es podria alimentar un sistema d’aprenentatge automàtic (machine learning), que és molt més ràpid. D’aquesta manera, algú podria preguntar-se, per exemple, què passaria si en cert indret cau una quantitat de pluja determinada, i obtenir la resposta en pocs segons.

El temps ara mateix constitueix un coll d’ampolla, perquè els càlculs hidràulics i hidrològics són lents. A més, s’han de fer fora de la plataforma, i s’hi han de carregar. Per això fóra molt bo de poder fer aquests càlculs hidràulics i hidrològics en pocs segons, i provar d’esbrinar, posem per cas, què passaria si la pluja que va caure per Sant Esteve de l’any que sigui, a Blanes, caigués ara a Alcanar?, i obtenir els resultats.

Això suposa fer un model hidràulic, posar les condicions de contorn, preparar-lo, executar-lo, treure’n els resultats i carregar-los a la plataforma. Tot plegat, comporta dies de feina.

Per tant, si els recursos fossin il·limitats, jo treballaria per poder dur a terme aquestes tasques en segons.

I després, el sistema d’alerta primerenca: seria un repte molt interessant perquè implicaria lligar de manera automàtica els càlculs hidrològics i hidràulics amb servidors de models meteorològics, imatges de radar, etc., i que quan estigués tot relligat, automàticament s’anessin fent els càlculs, i s’anessin generant els mapes i llençant alertes.

I si a sobre l’alerta arribés per SMS…

Fa molts anys que anem darrere d’això. Els sistemes d’alerta primerenca actuals es limiten a dir: “pot baixar molta aigua”. Però nosaltres pensem que s’hauria de quantificar aquesta aigua, i fer un mapa de calats i velocitats, i fins i tot de danys, per poder concloure, per exemple: “amb aquesta pluja que pot venir segons els models meteorològics resulta que els danys, aquest cap de setmana, poden ser de tant, i que la població que pot veure-se’n afectada és tanta”. Per tant, cal fer aquest següent pas. I que sigui tot automatitzat.

Quines utilitats de PIKSEL et semblen més innovadores o interessants?

Està quedant una plataforma molt senzilla, molt amigable, en la qual es pot veure tota un seguit de resultats, ja siguin de la inundació en si, ja siguin de calats i velocitats, ja siguin, sobretot, de les afectacions materials i de les persones afectades. És a dir, marcar un polígon i dir: “aquí hi haurà tantes persones afectades, o en aquest polígon industrial els danys seran de tants centenars, o milers, o milions d’euros”.

Nosaltres destacaríem per tant la flexibilitat que està aconseguint la plataforma pel que fa a l’anàlisi dels resultats de manera molt ràpida, a fi de poder tenir una idea de què pot passar en cada cas.

Per al repte 0.2, la manera en què un usuari final de la plataforma pot analitzar la informació respecte al risc d’inundació.

Amb les polítiques actuals, quin és l’escenari més previsible en deu o quinze anys?

Si m’haguessis fet aquesta pregunta fa uns quants anys hauríem estat bastant pessimistes, perquè hi havia una mica de descontrol. S’urbanitzava a qualsevol lloc (i de fet, si hi ha un problema de risc d’inundació, és perquè les persones ens hem posat a viure a llocs on no ens hi hauríem hagut de posar mai). Sí que és veritat que, gràcies a la Directiva europea esmentada, en els últims anys la situació ha canviat una mica. En aquest moment hi ha més sensibilitat sobre el fet que no tot s’hi val, que si ho urbanitzem tot o ens posem a viure a determinats llocs, després potser n’haurem de pagar un preu molt alt.

Per tant, si no es fa res, no crec que d’aquí quinze anys estiguéssim pitjor, o gaire pitjor, que ara: estaríem segurament igual. Però cal millorar, perquè com veiem a les notícies a Catalunya encara hi ha cada any, en una zona o en una altra, algun episodi d’inundacions greus, de gent que ho perd tot, fins i tot la vida… O, si més no, danys materials greus.

Hi ha moltes zones inundables que no és que no estiguin protegides enfront aquests episodis, és que simplement no hi estan ni preparades. Actualment es treballa més en la gestió perquè esdevinguin zones resilients, capaces d’aguantar una inundació, de seguir funcionant i de recuperar-se ràpidament després.

En resum, la situació del futur seria com la d’avui, que no és bona.

 

I com es pot millorar aquest escenari futur amb l’eina del repte?

Primer, PIKSEL pot ajudar molt a prendre decisions i a veure on cal aplicar-les. Tota aquesta informació sobre mapes de risc d’inundació hauria d’ajudar els gestors públics a obrir els ulls. És una eina que pot ajudar-los a encertar-la en la presa de decisions.

I és que, vist a escala global, certament el de les inundacions és un gran problema; però a nivell de poble o de ciutat, són episodis que passen tan de tant en tant que podríem dir que el període de retorn de les inundacions és molt més llarg que el mandat d’un polític, o que una legislatura. I tot i que no són els polítics els qui han de fer els càlculs, sí que potser intuïtivament pensen que mentre ells siguin al càrrec, la probabilitat d’una inundació és bastant baixa, així que per poc que puguin miraran d’esquivar el problema.

Però amb aquesta eina el que es vol és precisament fer-los baixar a la realitat: hi pot haver un problema greu, i cal fer-hi alguna cosa.

PIKSEL també ens pot servir, per exemple, per prioritzar actuacions, ja que ens permetrà veure d’una manera molt clara en quines zones la situació és millor o pitjor. Això ens donarà flexibilitat per poder estudiar diferents escenaris, fer una primera estimació de quins tipus d’actuacions cal dur a terme, i quina millora es pot obtenir si s’actua en una zona o en una altra. Per tant, sobretot, prioritzar.

Sense ser una eina que ens permeti establir per exemple quins elements concrets d’infraestructura poden mancar en un lloc o en un altre, sí que fa possible nogensmenys representar un marc global sobre el qual dur a terme una primera estimació d’on se situen els problemes, per on poden anar els esdeveniments, i, a partir d’aquí, començar a treballar en la seva solució.

Comparteix aquesta entrada del Blog!