Per una banda, tenim les urbanitzacions. Com a model de ciutat, entenem que estan millor els teixits urbans que tenen una certa barreja d’usos i una certa densitat i compacitat, tal com han estat els pobles i les ciutats de Catalunya tradicionalment.

Les urbanitzacions, però, estan molt especialitzades només en la residència, i comporten una despesa de sòl important, perquè cada casa acostuma a tenir una superfície de terreny molt gran. A més, generen una mobilitat amb cotxe bastant considerable perquè és difícil servir-les amb transport públic.

Les urbanitzacions també tenen una despesa més gran de serveis urbanístics: per cada casa hi ha més metres quadrats de carrer i més quilòmetres de clavegueram i de xarxa de llum, i més distància que han de recórrer els camions d’escombraries, per servir aquests habitatges.

Hi ha diverses maneres de reconduir aquesta situació: o bé fer-les més denses per aprofitar l’espai que ja està ocupat, o bé aprofitar els espais qualificats que estan poc edificats, mirant de reduir les superfícies que poden continuar fent aquest tipus de teixit.

Una altra via pot ser diversificar-ne els usos perquè no siguin teixits exclusivament d’habitatges: que s’hi plantegin altres activitats perquè puguin ser teixits més complexos i complets.

Per fer això, s’ha de conèixer si en aquestes urbanitzacions s’hi viu o si només s’hi va els caps de setmana; o si les edificacions estan ocupades per gent gran, que tindrà unes determinades necessitats, o per parelles joves, que en tindran unes altres: els uns requereixen centres mèdics, els altres, escoles, etc.

Per aquest motiu, sempre hi ha hagut un interès per conèixer millor com funcionen les urbanitzacions i poder caracteritzar-les, per estar en disposició de proposar polítiques per millorar la situació.

D’altra banda, tenim els polígons industrials. En un moment donat va semblar que tots els municipis havien de tenir un polígon industrial, i aquest se situava més lluny o més a prop del poble, i amb més o menys encert.

Alguns han funcionat i han donat servei al municipi, mentre que d’altres s’han quedat més aturats. Tenir dades sobre la situació actual ens permet caracteritzar-los i projectar el futur, cap on han de tirar.

Quan treballes amb dades i informació, mai no en tens prou. D’entrada, amb unes poques dades treus unes quantes conclusions, però veus que si en tinguessis més tindries una visió més clara del que està passant.

Fins ara, s’havia provat d’analitzar les urbanitzacions i veure si tenien dèficits amb els sistemes d’observació. El primer era delimitar quins espais són urbanitzacions i estudiar-ne la topografia amb fotografia aèria de Google, per prendre nota de l’aspecte que tenien.

Aquest repte va néixer pensant que es podrien obtenir dades d’on era la gent en funció del lloc on eren els telèfons mòbils. Sabent on és la gent, sabrem si hi va només a dormir, si s’hi està tot el dia, o si només hi va el cap de setmana. En un polígon, d’altra banda, s’observa si hi treballa poca gent o molta, o si les edificacions que veiem amb ortofoto generen moviment de persones o no.

Com que això del mòbil no ho hem aconseguit, hem anat mirant d’estirar molta informació per veure si podem conèixer on és la gent en cada moment: cerquem informació de consums elèctrics, mobilitat, empadronament, etc. per tal d’acostar-nos a aquest valor: si hi ha gent i funciona, o si no hi ha gent i no funciona.

Quan saps la situació real, els teus coneixements previs t’apunten quins en són els motius. Un cop saps què passa amb les coses i on són situades, què passa amb el que és a prop i amb el que és lluny, per exemple, et venen al cap les causes que provoquen aquesta situació.

Jo crec que la informació que pots recollir et ve a confirmar sospites que ja tenies, o bé a desmentir certeses sobre el que pensaves que era d’una manera, perquè els motius ja els coneixes una mica per l’ofici.

És més una eina de diagnosi que no una eina d’identificació dels factors clau. Són els tècnics, més aviat, els que identifiquen els factors clau. Ara bé, tampoc és un error que es vulguin conèixer els factors clau: el que passa és que sortiran en una segona volta.

Es vol conèixer, primerament, la realitat del funcionament d’aquests teixits urbans concrets i, a partir d’aquí, analitzar quins són els factors clau que porten a algunes problemàtiques.

Aquesta eina estudia el territori que ja tenim, el que ja funciona com a urbanització i com a polígon. Un millor coneixement de com està funcionant segur que pot aportar idees per gestionar de manera eficient cadascun d’aquests teixits, ja sigui insistint en l’ús residencial i industrial que tenen, o intentant reconduir situacions que no estiguin prou bé.

L’urbanisme és una activitat que va molt a poc a poc: es triga molts anys a fer els plans i, un cop aprovats, el seu desenvolupament acostuma a ser pausat. Això serviria per apuntar millors estratègies per tractar aquests teixits, i aquestes estratègies difícilment seran canvis immediats, sinó que seran al llarg del temps.

Es poden conèixer dèficits concrets de transport públic als polígons, i això sí que pot tenir una solució ràpida: si veus que hi ha molta gent i que tots han d’agafar el cotxe per anar-hi, pots posar-hi un servei de transport públic.

Altres canvis poden ser més lents: si en una urbanització proposes augmentar el nombre d’habitatges –que en una parcel·la, en comptes de posar-hi una casa, se n’hi puguin posar dues–, el canvi serà més lent i gradual en el temps, i haurà de portar aparellada l’existència de més serveis.

Una altra aplicació immediata és saber on hi ha disponibilitat de sòl: quan saps quines urbanitzacions o quins polígons encara no estan plens, i la mida de les parcel·les, pots saber què necessita una fàbrica gran que vol instal·lar-se al territori, i cap a on encaminar-la.

Una altra finalitat és facilitar a d’altres departaments de la Generalitat dades sobre el que passa: al Departament d’Educació, perquè sàpiga on hi ha la gent jove que tindrà criatures; o al Departament de Salut, per què sàpiga on hi ha la gent gran; o a la Junta d’Aigües, perquè sàpiga si tindrà més requeriments o una demanda determinada.