El més rellevant del Projecte és la intenció de disposar d’una eina que serveixi per a la planificació i la gestió del territori. Crec que, independentment de la metodologia que es desenvolupa per abordar cadascun dels reptes, el més important és tenir sempre al darrere aquest esperit: que el que es fa aquí, en aquest Projecte, serveixi realment per a un objectiu en el territori de Catalunya.

Treballo en el repte 0, a la part de risc sísmic (el repte 0.1). Aquest treball s’enfoca a l’avaluació del risc sísmic a la zona de la Unitat de paisatge del pla de Barcelona. S’intenta fer una estimació probabilística de les pèrdues probables, tant econòmiques com humanes, per a aquesta zona d’anàlisi.

L’estudi que fem està classificant la tipologia dels edificis segons el seu ús. D’una banda, es tenia una base d’informació de l’any 2003, més o menys, sobre les tipologies estructurals. Això s’ha intentat expandir a la resta del pla de Barcelona, per poder caracteritzar els edificis sobre la base de l’any de construcció i la seva alçada (es valora que actualment no quedi cap edifici molt alt construït en fusta, o que sigui molt antic, o que estigui construït amb una estructura metàl·lica).

Ara no utilitzem els plans estructurals de cada edifici, sinó la base de dades del cadastre. Encara que, en realitat, treballem amb l’ús principal de l’edifici.

Dins de la ciutat de Barcelona, la gran majoria d’edificis té una planta comercial i després residencial. Aquestes petites coses poden generar una mica d’error. No obstant això, la utilitat principal del cadastre és que ens proporciona una informació que ja dona una idea de la mena de pèrdues que es podrien ocasionar.

Jo vinc de Colòmbia, hi vaig néixer. És un lloc on sí que existeix una amenaça sísmica major, i veig el problema d’una manera una mica diferent.

He vist el treball de persones en països com Mèxic, del grup desenvolupador de l’eina R-CRISIS, , que usem per a l’estudi de l’amenaça sísmica. També el treball del professor Mario Ordaz, el qual em sembla un referent en els temes d’amenaça i risc sísmics. I a més, hi ha el treball del professor Omar Darío Cardona, a Colòmbia. Tots ells han treballat molt sobre aquests temes.

Així mateix, crec que haver treballat en un banc de desenvolupament ha influït una mica en mi. Abans de ser investigadora postdoctoral al CIMNE vaig treballar al Banc Interamericà de Desenvolupament, i potser allò va influir una mica en mi quant als estudis de risc i de resiliència.

Aquesta avaluació per al pla de Barcelona és una avaluació de risc sísmic probabilístic que està en l’estat de l’art del que es fa en aquest moment quant al risc sísmic.

Encara que no estiguem fent un pas més enllà respecte de la ciència actual en matèria de risc sísmic, sí que estem actualitzant l’avaluació probabilística del pla de Barcelona, de manera que inclogui l’anàlisi probabilística de l’amenaça, de la vulnerabilitat i del risc. I aquestes actuacions realment no s’havien fet per al pla de Barcelona. És a dir, s’havien començat a fer estudis el 2013, però ara actualitzem i expandim l’àmbit. Sense que els estudis d’abans hagin deixat de ser vigents, ara s’aprofundeix i es millora tot el que hi havia. Crec que simplement són coses que es complementen. Cada vegada es té millor informació per fer aquestes anàlisis.

Al principi va ser difícil circumscriure bé l’estudi: s’ha hagut de delimitar bé l’abast de l’estudi perquè es relaciona amb el temps que tenim per treballar.

Sense recursos i temps il·limitats no es pot ser massa ambiciós en l’abast. Per tant, el temps ha influït a l’hora de delimitar l’abast de l’estudi. Així ho veig jo, no em marco uns objectius infinits, i els vull aconseguir en un temps molt just: aquesta ha estat la principal dificultat.

Ara com ara no n’hi ha. Però al final d’aquest repte 0.1 s’espera poder fer una avaluació holística del risc, agafant aquests resultats de pèrdues humanes i materials, i unint-los amb indicadors de fragilitat social i de manca de resiliència.

Quant a la informació de fragilitat i manca de resiliència, es podria intentar trobar un punt comú amb el repte 1, d’ocupació territorial, o bé que el repte 1 ens serveixi d’input, ja que té alguns aspectes que ens podrien ser d’utilitat en aquest pas final de l’avaluació holística. L’1, doncs, seria el repte amb el qual veig més possibilitat de relació.

El repte pot continuar estenent l’avaluació de l’amenaça. Si ara estem avaluant el risc dels edificis del pla de Barcelona, podria estendre’s a estudiar el risc de les pèrdues en infraestructura, per exemple, de diferents tipus de vies, xarxes d’aigua, xarxes de gas… Es podria intentar estudiar aquest risc.

També es podria complementar la part d’amenaça sísmica amb els efectes de lloc, si es tingués informació geotècnica de tipus de sòls de tot el pla de Barcelona. Ara hi ha informació per a Barcelona, res més; però si se’n tingués per a tot el pla de Barcelona, es podrien incloure més aspectes o efectes de llocs, de com s’amplifiquen, o no, els senyals sísmics. Però per a això es necessitaria informació provinent de perforacions del terreny en tota l’àrea d’estudi.

A més, es podria utilitzar com a referència l’avaluació que s’ha fet en altres llocs del món, on aquest tema és més rellevant perquè tenen un nivell d’amenaça sísmica més alt. Aquest tipus d’avaluacions pot servir perquè les autoritats que han d’atendre una emergència quan succeeix disposin d’un primer input dels danys. És a dir, si tothom pogués tenir en una base de dades tots els danys dels 60.000 esdeveniments que s’inclouen en l’avaluació probabilística, en cas que s’esdevingués un terratrèmol se’n podria buscar el més semblant. Per a això, primer caldria tenir-los tots guardats en una base de dades (ara només se n’hi guarden els més rellevants): llavors, quan s’esdevingués un terratrèmol, s’hi podria buscar, i que aquesta informació aconseguida fos la base de pèrdua, de probables pèrdues, per posar en marxa l’atenció a l’emergència: començar a prendre decisions sobre la possible imatge dels danys abans de sortir. D’aquesta manera, ens faríem una idea prèvia del que pot haver succeït. Aquest és un sistema que s’empra en altres llocs i que és útil de tenir.

Jo veig PIKSEL com un sistema de gestió d’informació, com una eina molt potent, per tenir informació de molts temes i ajudar els qui prenen les decisions a fer-ho amb una bona base i amb bons estudis, amb tot el material junt i reunit per poder-lo consultar.

Si el tema sísmic segueix sense estar en la ment de les persones que han de prendre les decisions, la vulnerabilitat continuarà augmentant. En cas que succeeixi un esdeveniment sísmic, encara que no sigui gaire fort i malgrat que l’amenaça no sigui gaire alta, pot tenir conseqüències.

Suposo que prioritzant alguna de les tasques que et deia a futur. Quines serien les més rellevants? Probablement, avaluar les infraestructures. Això ajudaria a millorar la perspectiva, saber què passa, per poder decidir després en conseqüència.